“GRÀCIES A DÉU QUE SÓC ATEU!”
per Neus Solà

La manifestació convocada per la plataforma “Jo no t’espero” reuneix entre tres i cinc mil detractors de la visita del Papa Benet XVI a Barcelona.

Els mitjans de comunicació tornen a fer de les seves a l’hora del recompte d’assistents a la manifestació convocada per la plataforma “Jo no t’espero” celebrada el 4 de Novembre a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Oficialment, la concentració va comptar amb més de tres mil assistents encara que Albert Riba, president d’Ateus de Catalunya i portaveu de la plataforma “Jo no t’espero”, n’assegura cinc mil.  

Amb la Plaça Sant Jaume plena i presidida pel cartell “En defensa de la laïcitat. Jo no t’espero”, milers de manifestants catalans i espanyols van unir-se per cridar en contra de l’especulació eclesiàstica i per denunciar públicament el seu rebuig a la pomposa visita del Papa que tindria lloc tres dies més tard amb motiu de la consagració de la basílica de la Sagrada Família a la mateixa ciutat.

Les causes comunes de denúncia per part dels manifestants i de les diferents associacions que una rere l’altre van anar pujant a l’escenari, eren les següents: l’exhibició ostentosa de poder i riqueses, l’autoritarisme i la pretensió política de l’església, els escàndols de pederàstia, els privilegis legals del clergat, la marginació i submissió de la dona tant en el ministeri sagrat com en el civil, la condemna de l’abort, el rebuig de l’homosexualitat, la prohibició de l’ús de condons, l’oposició a la ciència i el recolzament de l’església catòlica durant el règim franquista.

Però malgrat el malestar consensuat de tots els participants entorn a la imminent visita papal, l’ambient de la plaça estava nodrit de somriures i ironies vàries. Centenars de cartells i pancartes a l’estil “A pedófilos o ladrones bajo capa clerical, pena civil ejemplar!”o“Nens veniu, dels capellans fugiu” van il·lustrar les opinions dels assistents, a més d’haver-hi gent disfressada de tot tipus de personatges clericals com ara monges i capellans, barrets de bisbe amb l’enunciat “Papa=Gorrón”, condons inflats a mode de globus disposats per entre les robes del assistents o la participació activa de l’artista profà Leo Bassi, que anava vestit de bufó. També la Pilar, de setanta-un anys i integrant de l’associació d’Ateus a Catalunya, repartia kits d’hòsties i plàtans acompanyats d’una oració. Els treia d’una caixa amb l’enunciat “Repartim hòsties a voluntat. Vine a combregar amb la República”.

En Dani Noguera, de seixanta-un anys, va dedicar part de la seva estada a repartir  cartells anticlericals i va declarar com l’església, a part de ser retrògrada i anacrònica, és la institució amb més criminals que hi ha hagut al llarg de la història. Posava l’exemple de genocidis, croades, la Santa Inquisición i assassinats a heretges i científics mentre afegia que l’església ha impedit el progrés sumint-nos en un retard de més de 1.500 anys en el progrés científic i del coneixement. A més, i el més greu, que Ratzinger ja havia encobert delictes de pederàstia quan era cardenal fet que, segons el codi penal de quasi bé tots els països, es determina que tot encobridor d’un delicte és un delinqüent.

“Els capellans només fan que parlar d’ètica, condons i pederàstia. Però tot això és moral, no religiós. Aquí hi ha milers de descobriments científics, matemàtics, biològics i genètics: tenim satèl·lits, estrelles i estem trobant aigua en altres planetes. Quants microbis hi ha en una gota d’aigua? Explica’m tu que vol dir Jesucrist aquí…es una presa de pèl!” Va declarar en Ramón, barceloní de setanta tres anys.

També la Júlia, estudiant de dinou anys, identificava l’església amb una empresa. “Si aquest home va predicant que hi molta pobresa i que fa falta ajuda, crec que el més convenient és que agafi i que vengui una de les seves robes que potser val 50.000 euros i pot salvar tranquil·lament una part de l’Àfrica.” 

Però no tots els contraris a la visita del Papa eren ateus. Jaume Botey, professor d’història de la UAB i integrant de l’església catòlica de base, posava l’accent al nacionalcatolicisme franquista com un fet totalment condemnable, afegint que entre les raons de la desafecció segueix pesant la identificació de l’església amb el franquisme, de la que la jerarquia encara no ha demanat perdó. Botey va afegir també que, “si l’església s’oposa a tot progrés científic i moral propis de la modernitat, és justament perquè implica una pèrdua de valors d’aquesta, tornant-se progressivament més fonamentalista”. 

“Sóc un supervivent de la República!” va dir Pere Viñolas, de noranta-un anys mentre afegia que feia dos anys que havia demanat la baixa a l’església catòlica. “La resposta, un quadre al menjador” aclara la seva filla Maria Rosa. La sensibilitat d’en Pere envers al catolicisme li ve de les experiències a l’escola dels  claretians, de l’actitud de l’església en la República, del seu suport al cop d’Estat de Franco i de la col·laboració amb la repressió posterior en la que recorda vivament com un dirigent del PSUC va ser afusellat durat l’any quaranta set, per l’afonament d’un crucifix del capellà castrense al negar-se a besar-lo. “GRÀCIES A DÉU QUE SÓC ATEU!” conclou en Pere entre rialles.